Despres de veure com el pelotón es desfeia... com el soldat ras Curni se n' anava de missions humanitarias (save the wheals & save the children)... el artificiero Kriko (pels quescus) perdia el seny sota la pressió... el coronel Tico desapareixia 'tras las redes del enemigo'... i no parlem del cas mes greu, el 'tamborilero' Sebi que va caure directament en 'la red enemiga' i li van menjar el tarro visquent per sempre mes amb l' enemigo a casa... només em quedava el 'Laura no esta' per trobar forces i no desertar com havien fet els altres. Aixi doncs vaig anar tot sol, a combatre vietnamites ( o tailandesos, que si fa no fa...) alla on encara es podien fer us dels meus serveis. El Sunkram festival!!!
1ST WAR JOURNAL
Comença la guerra... En missió de reconeixement vaig de incògnit a menjar en els tipics nuddles de tota la vida, amb el seu pollastre i els seus chiles per machus! per preparar la jornada q vindria. Mentre menjava amb la pressió a sobre, veient com eren atacats pobres civils que passaven pel carrer, encara que anéssin desarmats y tot, un nano, anomenat 'First' (tot un nom de campió), tot xop em mirava amb ansies de disparar... per sort abans de fer us de la força, la seu mare que treballava al restaurant me va salvar. Aixi doncs, acabat el sopar, vaig anar a per l' equip pertinyent i el pistolón 'water power max fun' a ensenyar-li educació al 'chiquitin'. Després de un gran duel vam acabar sent aliats, on les traicions eren freqüents.
2nd WAR JOURNAL
M' uneixo a un pelotón Espanyol altament qualificat, on entre tanta confusió vam acabar malferits... Com necessitavem munició per les armes, estava totalment prohibit consumir aigua, aixi doncs ens vam veure forçats a veure birres, ron, whisky i lo que trobéssim per sobreviure a tanta bojeria!
3rd WAR JOURNAL
Després de intentar reagrupar el peloton, uns quants continuen encara ferits del dia anterior i es veuen incapacitats de tornar a la guerra. Només dos aliats i en companya de una desertora, canviem de zona i anem a 'Si Lom'. Un dels nuclis forts
de la guerra. Molt mala idea... Era imposible camuflarse. Sent quasi els unics 'farangs' en un nucli tan actiu, erem un 'blanco facil'. Aixi doncs, fent tecnica de desaparicón ninja, y com una rata ( sota el pretexte que currava al dia seguent) vaig abandonar el camp de batalla en un Tuk tuk, (una mena de llauna de sardines amb tres rodes y motor) disparant a tot el que es movia.4rd WAR JOURNAL
M' infiltro en una nova companyia. El nanu del primer dia es va quedar sense arma, i com un bon 'Rambo' li vaig cedir la meva. Alla estava jo, rebent sense poder-me defensar. A la retaguardia, consumint un 'remedio casero' anomenat 'Thai beer' per fer mes suau el patiment. Aquest dia no, pero al dia seguent estava 'herio debala', doncs jo tenia que aixecar-me aviat per anar al curru pero me van liar. Deurien ser els efectes secundaris dels analgèsics aquests.
5th and last WAR JOURNAL
Quan ja quedaven pocs focus de revolta després de tants dies batallant, vaig fer bons archienemics entre els que encara s´aguantaven de peu, fent ús de una estratègia basica. Disparar al que prèviament em carregava l' arma de bona fè.
WAR REPORT: El Sunkram s' ha acabat. Un cop reestablert el ordre, me retiro a la meva vida de amagat, deixant pas als ' samarretes vermelles ' porque esta.... esta ya no es mi guerra.
Bangkok, Thailand, un Lunes.
The last WC alive!
No hay comentarios:
Publicar un comentario